PRÀCTICA 3. ESPANYA VS FINLÀNDIA EN L’EDUCACIÓ

Finlàndia, un model a seguir.

espana-finlandia

Bé, abans d’explicar a què es deuen les diferències entre els resultats acadèmics a les proves PISA entre Espanya i Finlàndia, i comentar/comparar ambdós sistemes educatius; m’agradaria deixar clar que en aquesta primera part de la pràctica no donaré la meva pròpia opinió, ni vull que vosaltres lectors la canvieu, simplement em basaré en fonts adaptades en aquests mitjans i desitjaria fer-vos obrir els ulls i mostrar-vos la situació que fins ara tenim en el nostre sistema educatiu, l’educació que rebem i que reben o rebran els vostres fills.

D’entrada, com bé es pot observar, el fet que Finlàndia sigui un dels països amb més bons resultats acadèmics, no té res a veure en el temps que hi dediquen, sinó amb les ganes i l’interès que hi posen en  fer-ho.

El sistema escolar finlandès està compost per tres estructures, les quals són tres subsistemes que estan connectats com si fossin engranatges perquè tot funcioni correctament, i són els següents:

  1. El subsistema FAMILIAR: és el principal responsable de l’educació dels fills. Inclou la cura en tots els aspectes de salut, de necessitats, d’alimentació, etc. en vers la mare i l’infant.
  2. El subsistema ESCOLAR: gaudeixen d’una escolaritat gratuïta dels 7 als 16 anys, inclou el menjador a totes les escoles i és regit per l’organització finlandesa de pediatria i material escolar bàsic. És una escola pública i d’alta qualitat.
  3. El subsistema SOCIOCULTURAL: és la família la que disposa d’una lliure elecció entre portar al seu infant a una guarderia, llogar a una mainadera familiar o que sigui la pròpia mare/pare qui els cuidi.

A Finlàndia, aquests subsistemes es complementen entre sí. A Espanya, per contra, tots giren en direccions individuals en una diferència rellevant.

el-sistema-educativo-fins-y-el-espaol-4-638

En les proves PISA 2016, les competències de lectura, matemàtiques i ciències d’Espanya estan per sota de la mitjana, al contrari que Finlàndia que segueix un molt bon ritme i nivell acadèmic. Fàcilment es veu, que per la manca de recursos que s’inverteixen en educació en l’estat espanyol, i per la quantitat de mestres que no valoren la seva professió i es limiten a ensenyar el que posa en el decret i en els llibres de text, sense innovar en metodologies, Espanya està on està ara mateix.

pisa-grafica-web

lala

Un dels trets més importants que cal destacar i és d’interès, és que els finlandesos donen gran importància a la seva pròpia llengua, a més de que defineixen l’educació com una part més d’ells, molt però que molt essencial.

A Finlàndia, la llengua no és indoeuropea, com a gairebé tota Europa, sinó que té origen asiàtic. A més a més, aquest país està dividit en tres comunitats diferents (Lapons, Suecs i Finesos), cadascuna amb la seva pròpia llengua. Amb relació a l’anterior, podem realitzar la primera comparativa en ambdós països: al sistema educatiu finlandès porten apostant des dels anys 70 per un bon domini de totes tres, en canvi, a l’espanyol, el nou govern el que fa es intentar eliminar el bilingüisme (que és un dels aspectes positius que tenim a Catalunya, al País Basc,… per exemple), el domini de dues o més llengües. Per què volen tirar un pas enrere i no aprendre’n quantes més millor?

D’altra banda, Finlàndia provoca en l’educació un fet que en cap altre país és notable, fa que sigui millor i amb uns resultats exemplars. Com ens diu Xavier Melgarejo en el vídeo, alguns pensaran que aquests resultats es deuen a què es dediquen moltes hores a l’estudi, però estan molt equivocats. A diferència d’altres països com són Hong Kong o Corea, els infants estan sota una pressió molt forta i dura per aquests temes, en canvi, a Finlàndia es viu l’experiència d’aprendre en un ambient còmode i relaxat.

espanya-finlandia

Després d’observar aquesta taula comparativa de FINLÀNDIA VS ESPANYA i d’altres taules, els aspectes que sorprenen més en quasi tota la població que es dedica en algun moment a documentar-se sobre aquest tema, en general, són els següents:

  • El sistema educatiu finlandès és gratuït (no es paga el material), de manera que implica que hi hagi un control estatal dels alumnes. L’estat vol que els alumnes estiguin ben cuidats, que el nen es trobi en un ambient acomodat i que els pares facin un seguiment del seu fill. Això, fa que la família sigui la més responsable en l’educació i s’impliqui molt. A més a més, les mares i els nens estan molt protegits per part de l’Estat. El servei de menjador també  és gratuït, i garantitza una correcta alimentació marcada pel Consell de Pediatria. Consideren que si no s’està ben alimentat i amb un correcte funcionament, no es desenvoluparan totes les potencionalitats de la persona.
  • A Finlàndia les hores lectives són menors que aquí, això possibilita que l’alumne tingui un període de descans intel·lectual i tendeixi a veure les classes amb més motivació. Encara que, la manera d’impartir la classe a Finlàndia és molt diferent. Els alumnes tenen poques tasques per a casa i poden centrar-se més en activitats extra escolars i en la lectura en els seus temps lliures. Mentre que, a Espanya, la majoria de nens/es en arribar a casa tenen una barbaritat de deures i disposen d’un temps lliure insuficient.
  • En relació amb la quantitat d’alumnes en cada aula, es pot realitzar una comparativa amb les escoles catalanes i espanyoles, i és que aquí hi ha una ràtio d’entre 25-30 alumnes per classe, independentment de les seves capacitats o característiques. En canvi, els finlandesos disposen d’un màxim de 15 infants per aula, i en el cas d’haver-hi algun nen/a amb necessitats educatives especials (NEE) greus, el nombre es redueix a 10.
  • Un 54% dels alumnes finlandesos tenen unes competències amb uns nivells notables/excel·lents. Per això, són els primers en comprensió lectora i els segons en matemàtiques i ciències.
  • El màxim potenciador d’aprenentatge és la consciència de lectura, tot i començar als 7 anys, arriben a l’escola amb bona comprensió lectora perquè des de ben petits, el 80% de les famílies finlandeses van un cop a la setmana a les biblioteques a llegir 2 o 3 llibres (ja que tothom té el dret d’anar-hi).
  • La televisió i el cinema s’emeten amb la llengua oficial i també estan subtitulats, per tant, és tota una motivació per aprendre a llegir, no com aquí, que en comptes de potenciar la lectura, l’abstenen (per als finlandesos és cultura, en canvi, per als espanyols és distracció). Per això, Espanya redueix els resultats de les proves PISA i Finlàndia els augmenta en gran diferència.
  • L’escola és obligatòria durant 9 anys, de manera que es comença als 7 perquè es creu que és quan millor s’aprèn a llegir, i s’acaba als 16. Cada escola finlandesa compta amb psicòlegs, logopedes, metges, infermers,… ja que consideren que per assolir els aprenentatges, els alumnes han d’estar tan ben cuidats com sigui possible.
  • L’escola pública a Finlàndia, està sota la responsabilitat dels Ajuntaments dels municipis (els propietaris de l’escola). Aquests trien el director (una figura de gran importància) i aquest tindrà la responsabilitat d’escollir i contractar el seu grup de professors. Aquests, són els alumnes que més nota han obtingut de la selectivitat i tots estan obligats a cursar màsters per especialitzar-se en alguna branca i treballar-hi. A més a més, tots han de realitzar aproximadament més de 600 hores de pràctiques en els millors centres del país.  A Espanya, en canvi, el director no es contracta, sinó que és elegit per l’equip docent.
  • El prestigi de la professió/formació de mestre és molt més gran als països nòrdics. A Finlàndia, les notes de tall són molt altes. Els professors tenen uns sous dignes però no es diferencien molt amb els d’aquí, i una posició social, relativament, alta. Són molt competents. Es creu que ser mestre és tot un privilegi, un honor.
  • Espanya, encara es basa en classes magistrals on el protagonista és un llibre de text o una pissarra en la qual el professor es dedica a escriure-hi. D’altra banda, Finlàndia busca despertar la curiositat, l’experimentació i la creativitat del nen.

fracaso-escolar-e-f

  • Pel que fa al fracàs escolar, en el cas de Finlàndia, gairebé tota la població, concretament, un 95% dels joves, es graduen en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Tot al contrari que Espanya, que són un 26% dels alumnes que fracassen o abandonen l’ensenyament.

 

OPINIÓ PERSONAL

En conclusió, considero que Finlàndia és un país que està molt per sobre d’Espanya en tots els sentits, però sobretot, en els resultats PISA, ja que el seu sistema educatiu té unes estructures molt ben establertes i fa que vagin així de bé tant la família, com l’escola, etc. Encara que penso que això no seria així, si Espanya no destinés tants recursos a l’hora de crear mitjans aeris, terrestres, marítims,… i ho fes en educació, ja que és el nostre futur i el que ens porta a ser qui som.

Algunes de les moltes solucions que penso que anirien bé pel nostre sistema educatiu serien: fomentar i donar recolzament a les famílies espanyoles (tant homes, com dones, com fills) per tal d’així poder avançar més en educació; que totes les famílies recolzin l’esforç constant dels professors; que hi hagi un seguiment de l’alumne per millorar el seu aprenentatge; que es projectin programes en llengües oficials; que es doni més suport a la lectura (ja que com més llegim, més cultes podrem arribar ser i més millores podrem adoptar); que la relació família-escola millori; que es potenciïn i es facilitin tutories d’orientació organitzades pel docent a les quals hauria d’acudir tothom; etc. A més a més, penso que seguint aquests passos, s’aconseguiria una conciliació entre el món familiar i el món laboral, un pare o una mare han de passar temps amb els seus fills, tenen el deure d’ajudar-los, motivar-los, portar-los pel bon camí, recolzar-los per arribar lluny amb els objectius que es proposin.

En resum, per canviar l’educació primer hauríem de canviar el concepte que nosaltres tenim d’aquesta. Si no hi ha recursos per millorar-la, siguem qui siguem, hem de lluitar per això i innovar el màxim possible les aules, els continguts, fer-ho divertit, pràctic i no solament teòric. Només d’aquesta manera aconseguirem algun dia, alumnes amb ganes d’aprendre de maneres diverses i disposats al que convingui.

educacion-finlandia-el-80-familias-van-biblio-L-k2d_ss

 

ARTICLES CONSULTATS DE LA WEB (fotografies, quadres esquemàtics i comparatius, gràfics o diagrames):

unnamed

sistema-educativo-finlandia-6-638

Tabla Finlandia

espac3b1a-finlandia

 

ARTICLES CONSULTATS DE LA WEB (links):

  1. Fracàs escolar a Espanya: Finlàndia, el model a imitar
  2. El sistema educatiu de Finlàndia
  3. Diferències amb el sistema educatiu de Finlàndia i Espanya, també en aprenentatge d’idiomes
  4. Comparativa dels dos sistemes educatius
  5. Les claus del sistema educatiu a Finlàndia
  6. Resultats clau, PISA 2015
  7. Resultats de l’informe PISA
  8. Butlletí d’educació, PISA 2012
  9. Xavier Melgarejo: millorar l’educació per millorar la societat
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s